La primera activitat va consistir en elaborar un petit conte per grups amb la condició que els protagonistes fossin un gat i dos ratolins, l'Ambé i en Rambé.
El resultat va ser el següent:
EL GAT I ELS RATOLINS
Hi havia una vegada un gat que vivia tot sol en una casa abandonada.
El gat no sabia que existissin els ratolins. Un dia, quan tornava de remoure les escombraries, va tenir una gran sorpresa...
Els ratolins, uns habitants de les clavegueres, van decidir que volien conèixer món. Una tribu de 100 ratolins van sortir amb fila cap a la superfície. Primer van sortir per la tapa número dos, i van aparèixer al mig d’una carretera, però van tornar enrere. Després van sortir per la tapa número dotze, i van aparèixer al mig d’un bosc. Quan van sortir els va anar d’un pèl que no se’ls menja una guineu. També van tornar enrere. Després van sortir per la tapa número vuit i van aparèixer al mig de Barcelona; ho van descobrir per la Sagrada Família. Ara bé, no els va agradar perquè ho veien tot massa gran. Finalment, van sortir per la tapa número vint-i-tres; aquell lloc sí que els va agradar! Es trobaven a dins d’una casa, una casa abandonada.
Era una casa molt gran on no hi havia gens de menjar. Van buscar i rebuscar, però no hi van trobar res. Tenien moltíssima gana. Després de molt d’esforç buscant menjar van veure una presa: un gat. Com ja sabeu, els gats de tota la vida s’han menjat els ratolins però aquest cas és diferent.
El ratolí Rambé, que era el germà bessó del ratolí Ambé, era el capità de la tribu juntament amb el seu germà. Tots dos van acostar-se al gat amb molt de silenci, el van observar de ben a prop i, com que el gat no es movia, s’hi van acostar més. Quan ja eren a tocar, el gat, que fins ara dormia, va obrir els ulls. Quan va veure els ratolins es va espantar. Els ratolins, com és lògic, també, i van fugir corrents. Quan ja eren lluny es van girar i van veure que el gat havia fugit. El van estar buscant fins que finalment el van trobar en un racó pensant en veu alta. Deia: “Què caram devien ser aquelles coses peludes i menudes que tenia al davant quan m’he despertat?”.
Els ratolins, després d’endevinar els pensaments del gat, van arribar a la conclusió que no sabia què eren els ratolins. Aleshores en Rambé va explicar a l’Ambé que s’havien de fer amics del gat perquè així els protegiria dels perills.
I així van ser molt i molt feliços i van menjar molts i molts anissos.
Victòria, Olga, Laia i Laura
Hi havia una vegada un gat que vivia tot sol en una casa abandonada.
El gat no sabia que existissin els ratolins. Un dia, quan tornava de remoure les escombraries, va tenir una gran sorpresa...
Els ratolins, uns habitants de les clavegueres, van decidir que volien conèixer món. Una tribu de 100 ratolins van sortir amb fila cap a la superfície. Primer van sortir per la tapa número dos, i van aparèixer al mig d’una carretera, però van tornar enrere. Després van sortir per la tapa número dotze, i van aparèixer al mig d’un bosc. Quan van sortir els va anar d’un pèl que no se’ls menja una guineu. També van tornar enrere. Després van sortir per la tapa número vuit i van aparèixer al mig de Barcelona; ho van descobrir per la Sagrada Família. Ara bé, no els va agradar perquè ho veien tot massa gran. Finalment, van sortir per la tapa número vint-i-tres; aquell lloc sí que els va agradar! Es trobaven a dins d’una casa, una casa abandonada.
Era una casa molt gran on no hi havia gens de menjar. Van buscar i rebuscar, però no hi van trobar res. Tenien moltíssima gana. Després de molt d’esforç buscant menjar van veure una presa: un gat. Com ja sabeu, els gats de tota la vida s’han menjat els ratolins però aquest cas és diferent.
El ratolí Rambé, que era el germà bessó del ratolí Ambé, era el capità de la tribu juntament amb el seu germà. Tots dos van acostar-se al gat amb molt de silenci, el van observar de ben a prop i, com que el gat no es movia, s’hi van acostar més. Quan ja eren a tocar, el gat, que fins ara dormia, va obrir els ulls. Quan va veure els ratolins es va espantar. Els ratolins, com és lògic, també, i van fugir corrents. Quan ja eren lluny es van girar i van veure que el gat havia fugit. El van estar buscant fins que finalment el van trobar en un racó pensant en veu alta. Deia: “Què caram devien ser aquelles coses peludes i menudes que tenia al davant quan m’he despertat?”.
Els ratolins, després d’endevinar els pensaments del gat, van arribar a la conclusió que no sabia què eren els ratolins. Aleshores en Rambé va explicar a l’Ambé que s’havien de fer amics del gat perquè així els protegiria dels perills.
I així van ser molt i molt feliços i van menjar molts i molts anissos.
Victòria, Olga, Laia i Laura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada